José Antonio Borges Villegas, nascut a Caracas (Veneçuela) al 1901 dins d'una família de treballadors, fou un personatge emprenedor tota la seva vida. Aficionat al bèisbol a la seva joventut, va arribar a ser jugador professional d’aquest esport, però poc després es converteix en empresari de boxa. Al 1924 ja inaugura el parc d’atraccions Ciudad Mecánica a Maracaibo, i als anys trenta va inaugurar al bell mig de Caracas les primeres bitlles del pais, joc allà que no era gens conegut i que ell popularitzà arreu de Veneçuela sota el nom de boliche. També inauguraria a Maracaibo el primer canòdrom de la ciutat. Entre altres afers, crearia l’empresa Pitillos Diamante, la primera marca veneçolana de canyetes per a refresc, i el 1952 dirigí la gira de l’espectacle Holyday on Ice arreu del món durant aquella temporada. Durant la seva vida (igual que la política del seu pais) va patir alts i baixos, i en diverses ocasions perdé la seva forturna i la tornà a aconseguir. El 1936 havia conegut a l’empresari nordamericà Sam Bakerman, que dirigia el parc Saving Rock a West Haven (Connecticut), i muntaren junts un parc d’atraccions a Caracas amb atraccions adquirides a Nova York. El caràcter transitori del parc, el feu traslladar el 1946 a la zona de Palos Grandes i allà nasqué el Coney Island Venezolano. No va escatimar esforços en l’ànsia de fer gaudir als visitants, especialment als més petits. D’aquesta manera, el Coney Island va arribar a tenir, enmig d’un paratge natural, varies desenes d’atraccions importades dels Estats Units, Alemanya i Itàlia, diversos bars i restaurants, locals de representacions infantils (titelles, pallassos, humoristes) i un gran teatre per actuacions. Seguia la manera de fer que el seu soci nordamericà i en els seus 25 anys d’història, el Coney Island de Caracas va veure desfilar a artistes de la mida de The Platters, Lucho Gatica, Celia Cruz, Jorge Negrete, Manolo Caracol, Imperio Argentina, Monna Bell, Lola Flores, Pedro Infante, Sara Montiel, i d’altres tan internacionalment reconeguts a l’època. 


Borges Villegas amb la patinadora olímpica Sonja Henie, als anys cinquanta

Borges era detallista i recompensava mitjançant premis i trofeus als artistes que aconseguien omplir escenari o mantenir-se durant setmanes en llista, creant el guardó Bolívar de Oro amb aquesta finalitat. Confraternitzava molt amb ells d’una manera delicada i personal i d’aquesta manera va formar molta amistat, entre d’altres, amb les ja anomenades espanyoles Carmen Amaya, Lola Flores, la patinadora olímpica Sonja Henie o els pallassos Gaby, Fofó y Miliki. Tenia especial sensibilitat amb els infants, i així les escoles, els centres d’orfes i especials tenien tarifes reduïdes o entrades gratuïtes. El seu somni era fer del parc un lloc a on no existís més que la diversió de grans i petits, sense diferències polítiques enmig d’un món d’oci i naturalesa. En veure que la seva ciutat de Caracas creixia de manera desmesurada y que cada vegada hi havia menys terreny disponible, Borges va calcular la possibilitat de traslladar el parc a una altra zona, ni que fós a l’estranger. 


Borges amb el seu fill Antonio, als primers anys seixanta (arxiu familia Borges-Villegas)

El 1961 el Coney Island de Caracas va acomplir el seu vint-i-cinc aniversari amb una gran celebració, i Borges decidí anunciar el seu trasllat a la zona del Parque Avenida del Sucre, per tal de tenir més extensió per al seu somni. El nou parc es diria Chicolandia, prenent a l’infant com a protagonista i desvinculant-se del gastat nom de Coney Island. No va ser possible fer un parc més gran que l’anterior, i Chicolandia no va reixir com s’esperava, quedant un parc d’atraccions més modest. Borges, amb més de seixanta anys al damunt, va decidir provar sort a Espanya. Segons es deia llavors al seu entorn “el corral se le quedó chiquito al pollo Borges y se fue para la Madre Patria”. El parc Chicolandia va quedar al càrrec de l’enginyer i fill seu, José Antonio. Un cop a Barcelona, no li va ser difícil demanar audiència al mateix Franco, i poc després es trobava negociant amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles els detalls. El 1966 es va poder inaugurar el Parque de Atracciones Montjuich que, val a dir, serviria de referència per als posteriors parcs d’atraccions que s’inaugurarien a Espanya durant els propers quinze o vint anys.

El parc va ser molt ben rebut pels barcelonins, i val a dir que a Borges també li va reportar grans beneficis. El 1970 li va ser atorgada la “Clau de la Ciutat”, un guardó que es donava com a reconeixement a qui feia mèrits importants per a la ciutat, i va ser el primer cop que s’entregava a un estranger. No obstant, Borges ja era gran i també li incomodava haver de realitzar continus viatges a Europa o retenir-se llargues estades a Barcelona, ja que seguia tenint la seva família a Veneçuela. La presió per obtenir més beneficis per part d’una part dels accionistes van ajudar també a que cap al 1973, Borges decidís desfer-se del parc d’atraccions de Montjuïc. Ell mateix confessaria anys després que de totes les coses fetes a la seva vida, desprendre’s del parc d’atraccions de Montjuïc havia estat de la que més s’havia penedit.


Borges Villegas rep de la mà de l'empresari del Liceu, Antoni Pàmies, la Clau de la Ciutat de Barcelona el 1970 (arxiu Diari de Barcelona)

Amb més de setanta anys, Borges tornà definitivament a Veneçuela, lluny però de sentir-se cansat. En un terreny a Isla Margarita va obrir un nou centre d’oci, però en aquesta ocasió, no es tractava d’un parc d’atraccions convencional, sinó del primer parc-safari d’Isla Margarita. Una altra idea molt ben rebuda i amb bons resultats, que va fer que fos felicitat en públic pel llavors gobernador veneçolà Virgilio Ávila en nom del govern, qui a la vegada va destinar ajudes per a la seva obertura. El parc, inaugurat cap al 1975, tenia més de vuit-centes espècies d’animals i va ser construït segons la normativa que regia a Alemanya referent als parcs zoològics. Malauradament, amb el canvi de govern a Veneçuela, es van acabar les ajudes i el parc va haver de ser desmantellat als pocs anys.

Mentrestant i al marge de les atraccions, Borges havia ajudat a fundar l’anomenada Liga de Higiene Mental Infantil, amb el doctor Alberto Mateo Alonso. Era una mena de clinica especialitzada en problemes cerebrals dels infants, que va presidir fins a la seva mort. Borges no va conèixer la retirada, i  així va morir el 8 de març del 1984, quedant pendent per a sempre el seu proper viatge que l’hauria de dur a Madrid.

En el seu periple per Barcelona que va durar deu anys, Borges va saber aprofitar les ànsies de les autoritats de l’època i tots plegats en van treure profit. Però a canvi va deixar un gran parc d’atraccions que tothom recorda amb nostàlgia per la seva grandiositat. Avui, només alguns barcelonins recorden al seu fundador com “aquell veneçolà que va inaugurar el parc d’atraccions de Montjuïc”.

Aquesta fitxa ha estat realitzada amb l'nestimable ajuda de la familia Borges-Villegas


Borges davant del monument a Carmen Amaya, al 1970 (arxiu La Vanguardia)